"Quina València deixarem als nostres fills i nets?" La resposta a aquesta pregunta, llançada a l'aire aquest dijous per l'alcalde de València, Joan Ribó, és un pla transversal per a adaptar la política mediambiental de l'Ajuntament de València als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. El Pla Verd i de la Biodiversitat de València 2020-2050 suposarà un nou enfocament ja no sols per a ampliar les zones verdes, sinó per a fer-les més sostenibles i interconnectar-les.
Ribó ha anunciat la pròxima elaboració d'aquest pla al costat del vicealcalde i responsable d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, al Parc Central, un exponent del "nou model d'integració d'un parc" a la ciutat, segons l'alcalde, amb corredors verds, sistemes hídrics i jardineria mediterrània. De fet, la pròpia nomenclatura de la regidoria, Ecologia Urbana, respon a aquest nou enfocament, encara que "cal anar més enllà de les paraules", ha afegit.
"No es tracta només de fer parcs i jardins, sinó d'entendre la ciutat com un espai saludable", ha afirmat Ribó. Per a això, l'Ajuntament ha 'tret del calaix' el Pla Verd de 1994, un document finançat llavors per la Unió Europea, però que no es va arribar a aprovar en el ple i que ara es reprendrà amb un nou enfocament transversal davant l'actual situació climàtica "alarmant".
Campillo, per part seua, ha afirmat que el principal objectiu del pla serà "omplir tots els espais buits de la ciutat amb zones verdes" per a connectar-los amb grans espais naturals com l'Albufera, el Parc Natural del Túria o la pròpia horta periurbana. També ha llançat altres idees com l'extensió de jardins verticals i en terrats dels edificis.
En aquesta línia, el document aposta per informar la ciutadania a través d'una Oficina Verda sobre com renaturalitzar espais privats "desaprofitats", entre els quals ha citat, a més dels terrats, on podrien situar-se jardins, horts o plaques solars, els balcons, en els quals la col·locació de plantes podria baixar la temperatura dels carrers.
Aquest aspecte, el tèrmic, ha sigut un dels citats per Ribó: "Hi ha una diferència de dos graus menys durant les nits d'estiu al Jardí del Túria. Aqueixa és la diferència entre dormir o no poder fer-ho", ha afirmat en referència a aquest efecte illa de calor que provoca l'acumulació d'asfalt i edificis en el nucli urbà.
Sis objectius principals
El pla consta de sis grans línies estratègiques. La primera és l'extensió de zones verdes citada anteriorment. La segona passa per renaturalitzar els espais existents i augmentar la biodiversitat d'aquests, un punt en el qual Campillo ha posat com a exemple el Parc de la Rambleta, situat en el barri de Sant Marcel·lí, que combina el bosc urbà amb la llacuna, i presenta una vegetació mediterrània autosuficient "més enllà de l'obsessió per la jardineria perfectament podada".
A més, en aquest punt s'inclou que cada escocell de la ciutat tinga un arbre plantat, així com la priorització de la vegetació sobre el paviment. "L'objectiu és alçar asfalt i redissenyar els carrers per a plantar arbres com a manera de combatre l'efecte illa de calor", ha afegit.
El tercer objectiu consisteix a potenciar la connectivitat entre els parcs i jardins i els parcs naturals, de manera que la ciutat quede unida a la naturalesa exterior amb nous elements com el nou llit del Túria (que l'Ajuntament demana que siga aprofitat com a zona verda respectant el seu ús hídric), els parcs naturals del Túria i de l'Albufera i l'horta.
El quart es refereix a la potenciació dels usos de les zones verdes com a entorns saludables, de jocs, oci, descans i fins i tot específics per a socialització canina. A continuació figura, en cinqué lloc, la "resiliència" entés com a estratègia de defensa enfront del canvi climàtic. Finalment, en sisé lloc, s'inclourà la participació, ja que s'apostarà per aquest model tant en el disseny del propi pla com dels espais verds, a més de realitzar activitats de divulgació, formació i conscienciació.
Terminis i pressupost
Ribó ha manifestat que el pla començarà a executar-se en 2020. "Ens plantejarem quina ciutat volem fer a mitjà termini", ha dit, per a explicar que es tracta d'un element transversal de tota la política municipal que comptarà amb un pressupost assignat una vegada s'elabore i s'aprove en el ple.
Ribó ha destacat que el pressupost de parcs i jardins s'ha triplicat des de 2015, fins a aconseguir els 9 milions d'euros, després de l'obertura de nous recintes com els parcs Central, de Malilla, el Lineal de Benimàmet i uns altres més xicotets en els barris.
Comentarios